Autodisciplina

autodisciplina-da-9-no-puedo-cambiar-y-relajacin-6-638Enorme complexitat en reflexionar sobre quina ha de ser la font de l’autodisciplina dels alumnes.

El meu sentir em diu que ha de sorgir de dins d’un mateix en qualsevol situació i moment de la vida. Tanmateix, en el cas de la majoria dels adolescents amb els qui treballo, aquesta autoexigència brilla per la seva ausència.

La meva part racional i l’experiència que m’avala em diu que és difícil que els alumnes s’autoexigeixin quan la seva situació socio-familiar és difícil, quan apreten els problemes de salut mental o quan la capacitat d’aprenentatge és lenta i minça, quan les hormones adolescents apreten…

El meu bagatge psicopedagògic em diu que gran part dels continguts i metodologies de treball que estem emprant a les aules són poc motivadors…

I tanmateix, existeix un punt en què la clau de tot plegat és que l’exgigència provingui de l’autoritat del professor-policia: “Estudia perquè si no treuràs un 0”. “Lliura el treball perquè si no et posaré un negatiu”. “Comporta’t perquè si no tindràs un parte de conducta”…

I tat-txan! en molts casos funciona. Així de simple. Màgia.

Hi ha professorat amb el qui convisc a diari, igual que els meus alumnes, que aquí es queda i que no hi veu més complicació. Hi ha famílies que també.

Tanmateix, jo, tossuda, continuo pensant (i també en tinc la demostració empírica) que l’exigència externa, la que prové del professor o de la família, té un recorregut restringit. Només arriba on arriba. Em preguntareu (si heu arribat a llegir fins a qui), a on? Doncs jo crec que únicament a la supervivència diària,  a anar tirant, a anar passant…

La meva consciència em diu que el recorregut d’aprenentatge vital és molt més llarg dels anys que els nostres alumnes passen a l’escola. És el propi recorregut de la vida. Crec que no s’ha de confondre aprenentatge amb progrés acadèmic exclusivament. Però, jo tossuda em continuo preguntant:

ja fem prou tots plegats? cal fer més? com cal fer-ho? som justos? ho és el sistema educatiu i social? té sentit tot plegat? no hi ha res a fer davant les hormones? els alumnes ens prenen el pèl? … la llista de les meves preguntes no s’acaba, s’alimenta cada dia amb una experiència docent que m’apassiona. Especialment al barri on treballo a dia d’avui.

I quan les preguntes apreten (i apreten força perquè a més de ser docent, sóc mare d’adolescents…) recordo el que em va dir el Dani (un alumne repetidor de 15 anys) fa uns quants anys quan li deia que havien d’esforçar-se més perquè la seva situació desfavorida corria en contra seu en un món injust…

-Profe, tranquil·la, de debò. Nosaltres estem bé. No pateixis. Tot està bé. De debò, no pateixis.

 

 

Mare i pare

Tots en tenim.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA
OLYMPUS DIGITAL CAMERA

En una setmana he sentit dos comentaris molt semblants que m’han cridat l’atenció. Al pati, l’altre dia li dic a una alumna: -Diga-li això a la teva mare. La nena em contesta. A la meva mare no, que no en tinc, a la meva àvia.

Avui en una entrevista una mare em diu que el seu fill no té pare.

Aquests dos comentaris m’han fet pensar. Com a professora d’anglès i com a tutora, tinc poc marge per entrar en dinàmiques terapèutiques, però penso que és un tema tan central en la vida d’una persona, que caldria que aquests adolescents poguéssin ser atesos per treballar, en algun moment de les seves vides que SÍ TENEN PARE I MARE i que les circumstàncies de la vida no els han permès de tenir-los aprop. En tindran sempre.

En aquest sentit, crec que el treball que s’està fent desde les constel·lacions familiars pot ser molt útil. Espero i desitjo que en algun moment de les seves vides puguin tenir accés algun tipus de treball terapèutic que els ajudi a sentir-se arrelats i estimats en la vida que els ha tocat.

Rodolí

Be-Better-Than-Google

Avui en una entrevista una mare em deia:

-Mira Pilar, a mi hi ha una frase que m’agrada molt i que li dic a la meva filla per quan li els companys li diuen “la teva mare és una puta”. I és:

-Su coño lo disfruta!!!!.

I ja està. Punt i final.

(Jo fins avui no coneixia la dita).

Visita a la depuradora de Terrassa

depuradoraAvui excursió de 10km caminant amb l’insti. De Rubí a Terressa seguint la riera fins la depuradora. Un company feia broma i deia…
abans de les retallades hi havia pressupost per anar en autocar al Montseny a celebrar la castanyada. Ara… millor caminant i l’excursió de natura a la depuradora… no és ben bé el mateix però hem après força…
Hem vist i olorat el costós procés de netejar l’aigua. Com que igualment queda massa bruta per poder ser potabilitzada, acaba al mar…
Interessant aprenentatge sobre la no creació ni destrucció de l’aigua, sino la seva contínua transformació.
Fascinant cicle de l’aigua. Continuem bevent l’aigua que van beure els nostres ancestres… la deixem als nostres fills i filles.

Detecció precoç dels Transtorns Mentals

drtizon

El Dr. Tizón va ser entrevistat pel Jaume Barberà no fa gaire i parlava de les restructuracions en els serveis d’atenció primària i salut mental al barri de La Mina de Barcelona. Interessantíssimes reflexions sobre la salut mental i la política sanitària.

http://www.temasdepsicoanalisis.org/una-experiencia-de-prevencion-y-deteccion-en-la-comunidad-de-la-psicosis-desde-el-modelo-de-comprension-psicoanalitico-y-comunitarioel-equipo-de-atencion-precoz-al-paciente-en-riesgo-de-psicosis/

Que la fuerza te acompañe

He decidit escriure una entrada positiva en el blog després d’una de més crítica. Sóc conscient que a vegades em pot la part punyent i això no pot ser.

Una de les coses que m’agraden molt de l’institut on estic treballant aquest curs és que per entrar i per sortir del centre i a cada canvi d’hora sona una música. A cada hora una música diferent. Sempre cançons de moda. És genial perquè animen l’ambient i sents com els alumnes canten i als profes ens puja l’ànim.

Avui, coincidint amb la super estrena mundial del trailer de la nova pel·lícula de Star Wars ha sonat…

i ha estat apoteòsic!🙂

¡Que la fuerza te acompañe!

Inici de curs (3) – ¡Sálvese quien pueda!

Bon-inici-curs-2015-16

Maltgrat en algun moment pugui fer ús de la ironia o l’humor, aquestes reflexions parteixen d’un punt de vista constructiu. M’agradaria fer palesa aquesta intenció abans de començar.

Potser siguin obvietats però què difícil ha estat aquest inici de curs sense aquestes cinc eines bàsiques:

1    –Traspàs d’informació: Un resum de cada alumne abans de començar el curs (tant a nivell individual com de grup tutoria). Perfil acadèmic i conductual.

2.  –Pautes de conducta bàsiques i molt concretes a seguir amb els alumnes especialment  difícils: els qui tenen transtorns psicològics o psiquiàtrics, els qui tenen problemes importants d’aprenentatge i els qui tenen situacions d’alt risc de marginació social.

Aquesta informació hauria de venir de mà de l’equip psicopedagògic del centre. Si no, les receptes casolanes de supervivència dels companys, totes elles entre passadissos, totes elles diverses i sui generis (“jo els poso de cara a la paret“, “jo directament li dic que és un capullo“, “jo li dic que porti la grapadora a la conserge i així es passeja una mica“, “jo li foto un moc que es queda de pasta de boniato“, “jo passo, l’ignoro“…) poden acabar sent contraproduents de cara a l’alumne i al propi docent, que per moments sent com creix la seva inseguretat  en paral·lel a les dificultats per integrar-se al centre.

Especialment quan apareixen les temudes frases: ” això, no li ho permetis! ” (per exemple que entri a l’aula tot d’una un alumne que no és teu i que ronda descontrolat pel centre, perquè algú li ha dit que porti la grapadora a la conserge) o ” amb mi això no ho fa, amb mi, sempre es porta bé ” que són l’ordre del dia i que magnifiquen la salvatge llei del “sálvese quien pueda“.

Això sí, he de dir que la sentència d’un bon cap d’estudis: “Que cadascú faci ús de les eines de què disposa i sobretot ho gestioni tot dins l’aula. No té sentit enviar tothom castigat a la sala de guàrdia“, ho posa tot a lloc.

Et fa recordar que: Tu vales mucho. Yes, you can! i… Al toro per les banyes!. El professorat nou responem a l’uníson: ¡Sí, mi capitán. A sus órdenes, mi capitán!

Aquí paz y después GLORIA. Tot és bon rotllo a la sala de profes.

Tanmateix, aquesta descoordinació en a la gestió de la disciplina es gira en contra del propi professorat perquè els alumnes capten una enorme manca de coherència i la seva reacció és mesurar un a un els professors. Posar-los a prova.

Una situació, que d’entrada és natural, però que s’accentua i arriba a uns límits que a aquestes alçades de curs desborden la pròpia gestió de la disciplina del centre (al cap d’estudis, als tutors, a l’equip docent i a les famílies) amb un nombre de registres de comportaments inadequats desorbitat, una gestió de les sancions complexíssima i un ambient de treball basat en un professor de rol autoritari i un alumnat contingut contínuament.

En definitiva, una olla a pressió.

Un ambient de treball que al meu entendre no és ni educatiu, ni saludable.

I bé, tornant a aspectes pràctics i concrets. Més enllà de les reflexions personals (perfectament qüestionables), continuo amb la resta d’elements que han brillat per la seva absència en aquest inici de curs i que ens han fet suar la “gota gorda” a alguns que gosem dir-ho obertament i sense cap vergonya tot i ser, certament, un tema tabú. A tots ens agrada estar en el sector del “això, amb mi no ho fa“. El problema és que no a tots ens agrada posar els alumnes de cara a la paret, o dir-los capullo, o ignorar-los, o enviar-los amb la grapadora a la conserge… (o potser en algun moment sí?).

Bé, continuo. Per començar bé el curs també ens cal als professors abans de l’inici de les classes:

3-    L’orla amb les fotos dels alumnes.

4-    La distribució a la taula del professor de com han de seure els alumnes dins l’aula (preferiblement amb la fotografia).

5-    I SOBRETOT: Suport de l’equip de tutors. Team work. Treball del tutor de referència a l’aula recordant al grup la importància de fer un sol equip entre professors i alumnes per tal de crear un ambient de treball agradable i uns resultats motivadors. I treball de suport dels tutors amb la resta de l’equip docent, especialment el professorat nou (i al llarg del curs al professorat substitut).

(to be continued…)